Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]
La ciutat
Ajuntament
Serveis
Oficina virtual

Segle XIX. De la guerra del Francès a la ciutat industrial

Entre els anys 1808 i 1814, va tenir lloc la Guerra del Francès, de conseqüències nefastes per tot el país. Enfront de la invasió de les tropes napoleòniques els manresans van expressar el seu rebuig cremant públicament el paper segellat, símbol del poder francès. Aquest fet va provocar que el general francès Murat ordenés que un exèrcit format per tres mil vuit-cents soldats, amb cavalleria i canons, ocupés Manresa.

Els manresans, disposats a plantar-los cara, van concentrar els sometents de Manresa i comarca, i també d'Igualada, al coll de Can Maçana, al massís de Montserrat, lloc de pas obligat per als francesos. Allà les tropes invasores van ser interceptades per sorpresa per un contingent de dos mil homes, que van fer-les recular gràcies al coneixement del terreny i l'ajuda de tropes valones i suïsses. Finalment els francesos van aconseguir arribar a Manresa i van repetir-ho en diverses ocasions. Les dues primeres incursions no van ser gaire greus. La tercera ocupació fou la més greu. El 30 de març de 1811 un exèrcit de més de vuit mil homes, capitanejats pel general Macdonald, va saquejar la ciutat i la van incendiar, després d'executar vuit persones. Hi ha constància escrita que, dels 1100 edificis existents, se'n van destruir 713. També van cremar fàbriques i obradors, de manera que més de tres mil tres-centes famílies van quedar sense feina.

Posteriorment els enfrontaments entre partidaris de l'Antic Règim, o sigui, capellans, pagesos i artesans, i els liberals, bàsicament comerciants i industrials. Durant el mateix segle, van esclatar tres guerres més, anomenades Guerres Carlines, entre els liberals i carlins o partidaris del règim absolutista. A causa d'aquests conflictes es va incrementar la presència militar a la ciutat construint-se una fortificació a Puigterrà i la torre de Santa Caterina.


La ciutat industrial

Al segle XIX va produir-se tot un seguit de fets econòmics, socials i demogràfics que van repercutir notablement sobre l'evolució de la ciutat, que va deixar de ser un nucli manufacturer per a convertir-se en un focus industrial de primer ordre.

Entre 1801 i 1808 s'instal·len al torrent de Sant Ignasi deu filatures mecàniques que inicien la industrialització de la ciutat. Totes funcionaven amb rodes hidràuliques accionades per l'aigua de la Séquia.

El 1818 es construeix el primer edifici industrial que mereix el qualificatiu de fàbrica moderna a tot Espanya, la dels Panyos.

La fàbrica dels Panyos també inaugura una segona etapa de la industrialització manresana en què es construiran noves preses i canals als marges del Cardener al llarg de tot el seu pas pel terme municipal. Un dels fets més importants que reforça el paper central de Manresa en la indústria catalana és el de l'arribada el 1859 de la línia de tren de Barcelona a Saragossa, que revoluciona les comunicacions i la mentalitat de l'època.

La tercera etapa d'aquest procés d'industrialització arriba quan els salts d'aigua estaven tots ocupats i les possibilitats de fer-ne de nous es van esgotar, les indústries van colonitzar les conques del Llobregat i el Cardener, primer amb fàbriques situades als pobles més propers i, cap al darrer terç de segle, amb la creació de les colònies industrials del Bages i de les comarques veïnes. Mentrestant, gràcies a l'aparició de les turbines hidràuliques i de les màquines de vapor, es van instal·lar a la ciutat fàbriques petites i mitjanes que aprofitaven el cabal d'aigua dels ramals de la Séquia.

L'últim decenni del segle XIX és el de la plena incorporació de Manresa al món dels vapors amb la construcció de la impressionant fàbrica Nova de Serra i Bertrand al Remei. El 1855 s'havia instal·lat la primera màquina de vapor, el 1876 n'hi havia quinze i el 1900 ja n'hi havia a la majoria de fàbriques.

L'etapa del vapor va ser curta, ja que en iniciar-se el segle XX es va començar a distribuir electricitat al terme de Manresa. Gràcies a això, durant les quatre primeres dècades del segle XX la indústria es va situar per diferents indrets de la ciutat. En aquests anys també va arribar la línia de ferrocarril dels Catalans, que reforçava el paper de Manresa com a nus de comunicacions.

Com que la industrialització reclamava molta mà d'obra, fou necessària la vinguda de gent d'altres bandes. Si a primers del segle XIX Manresa tenia una població una mica superior als 12.000 habitants, cap a finals comptava amb més de vint-i-tres mil. Aquest ascens tan espectacular, que va convertir Manresa en la cinquena ciutat de Catalunya, es deu a l'arribada de molts immigrants. La majoria provenia, fonamentalment, de les comarques del Bages, Anoia, Berguedà i Solsonès, a més de l'entorn dels Pirineus. També van arribar immigrants de l'Aragó, sobretot de la província d'Osca, i del País Valencià.


Les condicions laborals de l'època eren molt dures. Per tal de defensar els seus interessos els treballadors van començar a organitzar-se en associacions de suport mutu que els proporcionaven ajudes en cas d'estar malalts o quedar sense feina. Com a mesura de pressió, els obrers convocaven vagues, com la del 1890, en què es demanaven sous més alts, o la del 1897, en protesta per la decisió de la direcció de la Fàbrica Nova d'obligar les teixidores a encarregar-se de tres telers en comptes de dos, cobrant el mateix jornal. Moltes d'aquestes vagues acabaven en represàlia i els empresaris acomiadaven els obrers més conflictius, fets que provocaven fortes tensions a la ciutat.

Cap a la ciutat moderna

Durant la industrialització va canviar completament el panorama de la ciutat. Els canvis més espectaculars van tenir lloc dins la segona meitat del segle XIX. L'afluència massiva de nova mà d'obra per a les fàbriques va fer necessària la construcció de més habitatges. Com que dins la ciutat emmurallada ja no quedava espai disponible, va caldre construir nous habitatges extramurs. Les muralles, aixecades durant l'època medieval com a mur de defensa i per controlar les entrades i les sortides de la ciutat, van ser enderrocades definitivament després de la darrera guerra carlina, el 1877.

Un dels canvis més importants va ser la distribució de l'aigua potable, aquest avenç va provocar una reducció de les infeccions i la mortalitat, ja que fins aleshores la contaminació de les aigües era molt alta. Altres serveis importants va ser la construcció de la xarxa de clavegueram o la instauració del servei de recollida d'escombraries. A mitjans del segle XIX per tal d'evitar que l'acumulació de cossos en descomposició derivés en epidèmies, l'Ajuntament va ordenar construir un cementiri nou i allunyat del centre urbà.

Altres en la vida dels manresans és l'arribada de noves fonts d'energia com primer el gas i després l'electricitat, així com la construcció o remodelació d'alguns equipaments com la Casa Caritat, l'hospital de Sant Andreu o el teatre conservatori.

A finals del segle XIX va aparèixer un nou partit de tendència catalanista i l'any 1892 Manresa va acollir la celebració de l'assemblea de la Unió Catalanista, en la qual es van redactar les Bases de Manresa. Aquest document fou la primera formulació del catalanisme polític.

Destaquem

Notícies

Agenda

Directori

Plànol guia


Mapa web | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies
© Ajuntament de Manresa - Pl. Major 1 - 08241 Manresa - +34 93 878 23 00 - ajt@ajmanresa.cat