Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]
La ciutat
Ajuntament
Serveis
Oficina virtual

Segle IX al XIII. La formació de la ciutat

Posteriorment els francs van ocupar-la, el comte Borrell de Cerdanya va promoure la restauració de l'antic poblat ibèric del Puigcardener i va dotar la ciutat d'un terme o territori. La situació no va canviar gaire fins a finals del segle IX, quan el comte Guifré el Pelós, va posar sota el seu domini allò que avui anomenem la Catalunya central. El turó del Puigcardener va ser emmurallat i s'hi alçà una esglesiola i un castellet, on vivia el vicari comtal, en tant que autoritat principal del terme. Aquest nucli es coneix als documents del segles XI al XIV com la ciutat. D'altra banda, fora muralles començà la construcció de cases, que s'agrupaven en burgs o barris, com el del Puig, a sota del Puigcardener o el barri de Todesind, a les Escodines.

Com que en aquestes terres, aleshores frontereres amb els musulmans, la densitat de població era molt baixa va caldre poblar amb gent procedent d'altres llocs, majoritàriament per gent del Lluçanès i el Berguedà. El creixement demogràfic fou seguit d'un creixement econòmic, gràcies als intercanvis comercials entre les dues poblacions -musulmana i cristiana- en contacte.

El 889 el rei franc Odó va atorgar a a la vila diversos privilegis com el títol de ciutat . En aquest document hi apareix per primera vegada el nom de Manresa.

A finals de segle X, Manresa es trobava en terra de marca o de frontera, fet que va propiciar que el cabdill sarraí al-Mansur, saquegés, incendies i destruís la ciutat.

L'any 1022 la comtessa Ermessenda juntament amb el seu fill, el comte Berenguer Ramon I i el Bisbe de Vic van promoure el repoblament de la ciutat, que havia quedat molt malmesa per les ràtzies dels sarraïns.

L'únic espai emmurallat de la ciutat era el Puigcardener, per això, en cas de perill els habitants que vivien fora les muralles corrien a arrecerar-s'hi. La ciutat era governada, en nom del rei, per l'anomenat vicari comtal.

La majoria de la població de l'època vivia de l'agricultura, sobretot amb plantacions d'ordi o a partir del segle XI de vinya. També existeixen documents que proven l'existència de forns de ceràmica i de fargues o llocs on es treballava el ferro.

La ciutat, apareguda com a tal al segle X, va continuar expandint-se al llarg dels segles XII i XIII.
Del segle XII en coneixem poques coses, així doncs ignorem si la ciutat va quedar afectada per la invasió dels almoràvits, però sabent que els seus atacs ràpids de destrucció i saqueig van afectar, entre altres llocs, Sant Fruitós de Bages, de ben segur que també feren alguna incursió a Manresa. Aquest fet probablement va motivar la petició al rei de fortificar la ciutat amb la construcció d'unes muralles noves que en protegissin els habitants de dins i de fora ciutat.

Durant el segle XIII Manresa va deixar de viure gairebé exclusivament de l'agricultura, ja que van començar a aparèixer els tallers artesanals. Aquest fet va generar un dinamisme econòmic creixent, que va fer que la ciutat creixés i es construïssin noves cases, dins i fora del recinte emmurallat. L'expansió de l'espai urbà és el resultat de l'arribada de famílies procedents d'altres llocs, atrets per les expectatives econòmiques d'una activitat industrial i comercial pròspera. La intensitat d'aquesta vida comercial va provocar que el 1238 el rei Pere el Gran concedís a la ciutat el privilegi de realitzar anualment la fira de l'ascensió, que encara avui se celebra. La ciutat medieval de Manresa encara avui es pot conèixer al Carrer del Balç, un carrer que encara conserva el seu aspecte medieval i on s'explica la ciutat de l'època de Pere III el Cerimoniós 

Destaquem

Notícies

Agenda

Directori

Plànol guia


Mapa web | Informació i Crèdits | Política de privacitat
© Ajuntament de Manresa - Pl. Major 1 - 08241 Manresa - +34 93 878 23 00 - ajt@ajmanresa.cat