Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]
La ciutat
Ajuntament
Serveis
Oficina virtual

Mosquit tigre


Origen de la plaga:

  • Espècie invasora provinent del sud-est asiàtic.
  • La globalització ha afavorit la seva dispersió a nivell mundial.
  • Principals entrades a Europa mitjançant importacions de pneumàtics i dispersió dins el territori a l’interior de vehicles.
  • A Catalunya : Identificat per primer cop l’any 2004 a Sant Cugat del Vallès.
  • Expansió dins el territori de forma exponencial ( l’any 2009 ja hi havia 119 municipis afectats entre els que cal comptar-hi Manresa)
  • La seva eradicació en la situació actual és pràcticament impossible.

Biologia:

  • Nom científic : Aedes albopictus
  • Espècie agressiva que actua de dia i en exteriors.
  • Mascles amb antenes “plomoses”. Alimentació exclusivament vegetal i funció sexual, amb una vida mitja molt curta i un petit radi de dispersió.
  • Les femelles un cop fecundades es tornen molt agressives i persegueixen activament les seves “preses” ( necessiten la ingesta de sang per poder completar la maduració dels ous).
  • Les femelles poden fer postes cada 15 dies en l’època de cria ( maig / octubre).
  • Els ous eclosionen entre els 6 i 7 dies en funció de les condicions ambientals.
  • La posta no es realitza dins l’aigua sinó en sec. Un cop sorgeixen les larves cauen dins l’aigua i allà es desenvoluparan passant per diferents fases, fins que l’adult emergeix de l’aigua i colonitza el medi aeri.
  • Es poden desenvolupar en aigües altament contaminades, ja que disposen de sistemes especials per captar directament l’oxigen atmosfèric.
  • A l’hivern fan una posta “especial” que els permet sobreviure fins la primavera

Hàbitat i costums:

  • Poden viure tant en entorns rurals com urbans.
  • Necessiten petites acumulacions d’aigua estancada (inf. A 200 l).
  • Es solen refugiar en zones de vegetació ombrívola (originàriament es troben en ambients selvàtics i ponen als forats inundats d’aigua dels troncs).
  • Les femelles localitzen els humans mitjançant les emissions de CO2, la temperatura i el moviment. Piquen de dia i generalment en espais oberts.
  • Radi de vol d’uns 300m (es dispersen dins de vehicles ).
  • Solen volar baix i quasi no fan soroll (atenció cames i turmells).
  • A diferència del mosquit comú, que pica un sol cop per aconseguir el volum de sang que necessita, la “mosquita“ tigre ho fa moltes vegades. Poden travessar roba fina.
  • Alta adaptabilitat ( 500mm pluja/any i tº superior a 10ºc) 

Sistemes de lluita:

  • Els productes insecticides i repel·lents que funcionen per al mosquit comú també van bé pel mosquit tigre.
  • Problema que en espai obert els difusors, nebulitzadors,....perden efectivitat. Aconsellable usar repel·lents en espais oberts.
  • El sistema més efectiu per combatre el mosquit és “no donar-li ales” és a dir , no permetre la presència de mosquits adults .
  • El millor sistema és la prevenció ( eliminar aigües estancades, aplicar biocides, ...)
  • El tractament pal·liatiu de les picades és el mateix que per tots els mosquits (aplicar gel, amoníac o antihistamínics sobre els borrots ),
  • Durant els primers anys les picades poden fer reaccions d’hipersensibilitat importants en algunes persones i en aquest cas és aconsellat anar al CAP.

Identificació:

  • És un mosquit petit ( aprox. 4-5mm), potser una mica més petit que el comú i tot.
  • No fa quasi soroll al volar.
  • És entre negre intens i gris-marró, amb ratlles blanques a les potes, “genolls”, cap i tòrax. Algunes espècies autòctones són molt similars.
  • No es troba en aigües en moviment, ni grans masses d’aigua.
  • No forma núvols d’individus ni sol entrar dins les cases.
  • Els ous són de color negre i no es solen veure a ull nu (menys 1mm).

Mesures preventives:

  • Cal detectar els espais de cria possibles i eliminar-los.
  • És la forma més efectiva de control, ja que mentre dins l’aigua tenim les larves i pupes en un espai controlat i delimitat, a la que colonitzen l’espai aeri és molt difícil actuar-hi.

Espais de cria:

  • Forats a l’arbrat (dendrodelmes)
  • Cendrers exteriors
  • Pneumàtics
  • Embornals
  • Canaleres
  • Joguines, cubells, testos, ...
  • Safareigs
  • Escocells
  • Bidons, papereres, plàstics, deixalles,testos..
  • ....i tots aquells espais on es puguin acumular petites quantitats d’aigua estancada.

MESURES D’ELIMINACIÓ DE PUNTS DE CRIA (per ordre de preferència)

  • Retirar els objectes que puguin contenir aigua
  • retirar l’aigua ( mín. Un cop per setmana)
  • Perforar els objectes.
  • Reomplir els espais, amb sorra, ciment, poliestirè,....de forma que no es pugui acumular aigua.
  • Tapar l’aigua.
  • Emprar biocides de forma controlada.

Destaquem

Notícies

Agenda

Directori

Plànol guia


Mapa web | Informació i Crèdits | Política de privacitat
© Ajuntament de Manresa - Pl. Major 1 - 08241 Manresa - +34 93 878 23 00 - ajt@ajmanresa.cat